La percepció sinestèsica pot ser natural o bé pot produir-se al començament de crisis epilèptiques, en determinades lesions cerebrals o generar-se, temporalment, pel consum de substàncies al·lucinògenes com el LSD, la “ayahuasca” o la mescalina ((CALLEJAS, A. i LUPIÁÑEZ, J., Sinestesia. El color de las palabras, el sabor de la música, el lugar del tiempo. Madrid, Alianza Editorial, 2012, p. 71)).
No obstant, cal no confondre sinestèsia i al·lucinació o percepció il·lusòria. Hi ha dues grans diferències entre elles: l’al·lucinació no té cap estímul extern (inductor) i la sinestèsia sí el té i la persona que té una al·lucinació no és capaç de distingir-la de la realitat i el sinestèsic sí la té, malgrat que normalment afirmen que les seues experiències sinestèsiques són per a ells tan reals com les no sinestèsiques ((Ibid pp. 76-77)).
Les característiques generals de la sinestèsia queden resumides en la següent afirmació d’Alicia Callejas i Juan Lupiáñez: “… la sinestèsia és un fenomen estable, de caràcter perceptiu i idiosincràtic. Ocorre de manera automàtica i és una experiència genèrica memorable. És unidireccional i té un marcat caràcter emocional” ((Ibid p. 108)). S’han descrit multitud de tipus de sinestèsia, essent els més freqüents la sinestèsia grafema-color, la de unitats temporals-color, so-color, fonema-color, noms-color, temperatura-color i personalitat-color ((Ibid p.102)).
