Gastronomia Sinestèsica: The Kitchen Theory de Jozef Youssef i el Taller de Sinestèsia Gastronòmica de Paco Roncero.

Seguint el camí de la gastronomia sinestèsica o multi sensorial de Blumenthal es troba el xef Jozef Youssef fundador de The Kitchen Theory  que des del el 2015 organitza esdeveniments gastronòmics basats en plantejaments sinestèsics amb la col·laboració de Charles Spence i el seu equip del departament de “Cross Modal” de la Universitat de Oxford, Sean Day, President de la Associació Americana de Sinestèsia , i Richard E. Cytowic, un dels neuròlegs que més han investigat sobre la Sinestèsia ¹⁾YOUSSEF, Jussef. “Synaesthesia by Kitchen Theory” en Kitchen Theory. [En línia] https://www.kitchen-theory.com/synaesthesia-by-kitchen-theory/ [Consulta 26-08-2017]. En els seus dinars sinestèsics els comensals, ubicats en una habitació blanca amb llum LED, veuen un vídeo que explica la propensió humana a assignar colors a cadascun dels gustos bàsics i són animats, després, a endevinar en el primer plat anomenat Quatre Gustos quina de les quatre esferes de colors associats sinestèsicament a sabors, que són servides en una cullera transparent, representa el salat, el dolç, l’amarg i l’àcid. L’esfera vermella allibera una explosió líquida de nabiu (“arándano”) dolç i rosa; el verd una barreja de llima amarga; el blanc una raitia índia salada; i el negre, una amarga picada de xocolata.

Fig 1. Jozef Youssef preparant les esferes sinestèsiques de color-sabor. Imatge presa de BOSKER, B. BOSKER, Bianka. “A Feast for the senses” en The New Yorker. [En línia] http://www.newyorker.com/tech/elements/multisensory-gastronomy-a-feast-for-the-senses[Consulta 20-08-2017]

Fig. 2. Plat “Bouba&Kiki” de Youssef. Imatge presa de https://www.kitchen-theory.com/synaesthesia-by-kitchen-theory/

Fig. 3. . Imatges Takete i Maluma (posteriorment Bouba i Kiki) de l’experiment de Köhler de 1929. Presa de https://www.researchgate.net/profile/Cristina_Cacciari/publication/295859825/figure/fig2/AS:332977239281666@1456399368507/Figure-2-Takete-a-and-Maluma-b-Koehler-1947.ppm

A continuació apareix el segon plat anomenat Bouba & Kiki amb el qual es fa homenatge a l’experiment del mateix nom amb què el psicòleg Wolfgang Köhler, fundador de la “Gestalt Psychology”,  va demostrar que tenim tendència a relacionar sons amb formes. El plat està dividit en dos meitats i presenta en una part esferes de batata sobre un llit de punts vermells i blancs de pebre vermell i formatge; l’altra ofereix matisos punxuts de greixos marins al costat de blat de moro groc mòlt en forma de quadrats en pols: una meitat és Bouba i l’altra Kiki. Se li demana al comensal que comence per Bouba i, per tant, ha de decidir quina de les dues meitats és Bouba. La majoria de comensals associen a la sonoritat de Bouba a les formes arrodonides i a Kiki les punxudes, acomplint-se les afirmacions de Köhler. La resta de plats que conformen el menú també estan basats en la sinestèsia i s’anomenen: La vista i el so del sabor, Marinetti – Pedaç Cubista de Vegetals – homenatge al primer impulsor de la sinestèsia culinària-, Passió oculta de Betty Effron – un joc de paraules, Doneu-li pes i No cregues res del que sents. En ocasions l’acte de menjar va acompanyat d’aromes o música vinculada als plats servits ²⁾BOSKER, Bianka. BOSKER, Bianka. “A Feast for the senses” en The New Yorker. [En línia] http://www.newyorker.com/tech/elements/multisensory-gastronomy-a-feast-for-the-senses[Consulta 20-08-2017].

Uns altres exemples de sinestèsics que ha dut aquest fenomen perceptiu al món gastronòmic són la xef de pastisseria d’Atlanta Taria Camerino que afirma “No sé que és el color verd, però sí el sabor verd” i el somelier Jaime Smith de Las Vegas que ol en colors i formes, un fet que ell considera que el beneficia a l’hora de valorar els vins. Per a Jaime Smith un vi blanc com Nosiola té un “bell color d’aiguamarina, fluït i de tipus ondulat” ³⁾CARLSEN, Audrey. “Some people really can taste the raimbow” en The Salt [en linia] http://www.npr.org/sections/thesalt/2013/03/12/174132392/synesthetes-really-can-taste-the-rainbow [consulta 14-08-2017]

Fig. 3. Així és com percep el vi Nosiola el somelier sinestèsic Jaime Smith. Imatge presa de CARLSEN, Audrey. “Some people really can taste the raimbow” en The Salt [en linia] http://www.npr.org/sections/thesalt/2013/03/12/174132392/synesthetes-really-can-taste-the-rainbow [consulta 14-08-2017]

Al nostre país ha introduït el plantejament sinestèsic a la gastronomia el xef Paco Roncero amb el seu Taller de Sinestèsia Gastronòmica ⁴⁾Vídeo Taller de Sinestesia Gastronómica de Paco Roncero. [En línia] https://vimeo.com/43468705[consulta 14-08-2017] desenvolupat al Casino de Madrid on, seguint el camí de la “Kitchen Theory” de Josef Yussef, genera per als comensals un viatge sensorial i emocional en una sala asèptica mitjançant projeccions de vídeo, jocs de llum, variacions de temperatura i audicions musicals que es perceben conjuntament amb la proposta culinària elaborada en base a la combinació perceptiva d’olors, sabors, textures i gustos ⁵⁾MOLINA, Susana. “Paco Roncero: taller de sinestesia gastronómica” en Placer en cubierto. [En línia] http://placerencubierto.blogspot.com.es/2013/06/paco-roncero-taller-sinestesia.html?m=1 [Consulta 14-08-2017].

Fig. 4. Room del Taller de Sinestesia Gastronómica del xef Paco Roncero en el Casino de Madrid dissenyat per Carmen Baselga. Imatge presa de https://www.roomdiseno.com/paco-roncero/