Sinestèsia Gastronòmica: de Filippo Tomasso Marinetti a Heston Blumental

Des de l’àmbit de la gastronomia i cercant una aproximació a la creativitat artística també s’han fet aproximacions al concepte de la sinestèsia per a vincular o interrelacionar el sentit del gust amb altres sentits cercant en l’art culinari la multi sensorialitat o una espècie d’aventura per als sentits ¹⁾TIMELY, Terry. Synesthesia. Video. [En línia] https://vimeo.com/5297531 [consulta 14-08-2017]. Cal tenir en compte que és un àmbit on la sinestèsia sembla prou present donat que el nostre cervell interrelaciona el gust i l’olfacte per a percebre el sabor així la vainilla es percep com dolça malgrat ser un sabor aromàtic detectat pel nas que no percep la dolçor.

Sembla que la primera aproximació de la sinestèsia a la gastronomia la va fer en 1932 el futurista Filippo Tommaso Marinetti amb la publicació de “The Futurist Cookbook”²⁾ BOSKER, Bianka. “A Feast for the senses” en The New Yorker. [En línia] http://www.newyorker.com/tech/elements/multisensory-gastronomy-a-feast-for-the-senses[Consulta 20-08-2017]. Entre els xefs que han seguit aquest camí destaca el sinestèsic Heston Blumenthal ³⁾McQUAID, John, “Why there are hardly any super chefs with Synesthesia, the strange sensory mixups many artists shares” en Forbes. [en línia] https://www.forbes.com/sites/johnmcquaid/2015/10/15/why-there-are-hardly-any-super-chefs-with-synesthesia-the-strange-sensory-mixups-many-artists-share/#45ca38e51b43 [consulta 14-08-2017].

Fig. 1 Llibre la Cuina Futurista (1932) de Filippo Tommaso Marinetti. Imatges preses de http://ondakin.com/2009/08/05/aerobanquete-futurista/

Blumental considera que “La gastronomia és molt més poderosa quan tots els sentits estan implicats, quan som conscients de que tots ells treballen junts, es creuen”, que per percebre els gustos tots els sentits treballen junts ja que “els receptors de la nostra llengua es comuniquen amb els nostres sentits, principalment el nas, però també els ulls, les orelles i les mans” i que “la qualitat de la llum, la variació del color o el to de la música” pot alterar completament l’experiència gastronòmica” ⁴⁾HILLEARY, Mike. “Sounds Delicious: Chef Heston Blumenthal on How Synesthesia Influences His Michelin-Starred Cooking” en Flood Magazine. [En línia] http://floodmagazine.com/41178/heston-blumenthal-synesthesia/ [Consulta 15-08-2017].

Fig. 2. Heston Blumenthal. Damping Through the Boroughgroves. Imatge presa de HILLEARY, Mike “Sounds Delicious: Chef Heston Blumenthal on How Synesthesia Influences His Michelin-Starred Cooking” en Flood Magazine. [En línia] http://floodmagazine.com/41178/heston-blumenthal-synesthesia/ [Consulta 15-08-2017]

Blumental ha portat la seua sinestèsia a la seua creativitat gastronòmica en el seu restaurant The Fat Duck per a subvertir les expectatives dels comensals: “Hem fet molts treballs sobre el so, per exemple: com un so d’alta intensitat amb un got de vi blanc pot fer que el vi sembli cruixent, mentre que l’oboè o el contrabaix podria accentuar l’arrodonida i la profunditat d’un plat de carn“. Un dels plats de Blumental és “Sons del mar” on busca una sinestèsia gust-so unint ingredients de mar (algues, cloïsses, escopinyes, etc.) amb una banda sonora a la vora del mar escoltada des d’un iPod tancat en una closca ⁵⁾McQUAID, John. Op cit. . El seu plat “Damping Through the Boroughgroves” busca la sinestèsia gust i olfacte generant un terrari que té capes de molsa verda suau i branques trencades, i conté un sòl forestal de bolets, remolatxa i mora, que està perfumat amb prat fresc, melmelada, trufa negra i roure. L’aroma del plat estimula la memòria del comensal i recorda les seues passejades forestals i les emocions a elles associades ⁶⁾HILLEARY, Mike. Op. Cit..