Sinestèsia: explicació científica.

La Neurociència Cognitiva explica la sinestèsia mitjançant la teoria de l’activació creuada, iniciada pel doctor Edward M. Hubbard, en l’àmbit de la sinestèsia grafema-color, i continuada pels Drs. Ramachandran i Brang ¹⁾BRANG, David i RAMACHANDRAN, V. S. Survival of the Synesthesia Gene: Why Do People Hear Colors and Taste Words?. [En línea] http://journals.plos.org/plosbiology/article?id=10.1371/journal.pbio.1001205 [Consulta 4-07-2017]. CALLEJAS, A. i LUPIÁÑEZ, J. Sinestesia. El color de las palabras, el sabor de la música, el lugar del tiempo. Madrid, Alianza Editorial, 2012, pp. 197-204.

En una percepció normal la informació perceptiva arriba primer a les zones de l’escorça visual primària (V1 i V2, part posterior de l’escorça occipital) per ser enviada, posteriorment, a la zona de l’àrea de la forma visual de la paraula (Àrea N-G) i d’ací a l’escorça parietal on es desenvolupa la interpretació de la imatge mitjançant la via del què – reconeixement d’allò percebut- i la via del com – interacció amb l’objecte percebut- ²⁾La interpretació de la imatge es ressol en les àrees corticals secundàries o associatives que reben la informació de V1 i V2. En elles es generen dues vies de processament: la del reconeixement o via del què en l’escorça temporal (reconeixement d’allò percebut) i la que guia l’acció o via del cóm en l’escorça parietal (interacció amb l’objecte percebut). La del reconeixement continua en V3 que processa les formes simples, en V4 el processa el color i en l’àrea N-G es processen les formes més complexes com les lletres i els números. La via que guia l’acció continua en V3 (comú a les dues vies) que codifica la forma i la mesura concreta de la imatge en cada moment i en V5 o MT on es codifiquen trajectòries i velocitats. CALLEJAS, A. i LUPIÁÑEZ, J. Op. Cit. pp. 54-62.

En la percepció sinestèsica, segons aquests doctors, es produeix, en un d’aquest passos, una activació creuada amb l’àrea adjacent de processament del color (V4) que dona lloc al fotisme, la sensació subjectiva del color que acompanya a l’experiència d’allò percebut ³⁾CALLEJAS, A. i LUPIÁÑEZ, J., Op cit. pp. 205-07. Aquesta teoria de l’activació creuada va ser elaborada per explicar la sinestèsia grafema-color però ha estat ampliada per els seus autors a altres tipus de sinestèsia en els quals les zones cerebrals encarregades de processar l’inductor i el concurrent o bé es troben pròximes dins de la geografia cerebral o, encara que estiguen distanciades, estan fortament connectades entre sí..

L’activació creuada estaria originada pel manteniment en l’edat adulta d’una excessiva connexió entre neurones. Al néixer el cervell humà té una gran connectivitat entre totes les neurones que es redueix amb la maduració cerebral que fa que aquestes s’especialitzen generant les diferents àrees del cervell de processament del color, la forma, etc. i que totes les connexions que no troben la seua funció desapareguen o perden la seua funcionalitat.

Si aquest procés de poda no es produeix, per una mutació genètica, es mantenen, en l’edat adulta, connexions extra entre diferents àrees que generaren la sinestèsia ⁴⁾Ibid p. 167. Per tant, tothom seria sinestèsic quan té dos o tres mesos de vida ⁵⁾Així ho va afirmar la Dra. Daphne Maurer, de la Universitat de McMaster. Ibid pp. 208-12. MAURER, D., & MAURER, C. The World of the Newborn. Basic Books, New York,1988., una manera de percebre que desapareix o queda adormida o inhibida en l’edat adulta.

En el cas de que quedara adormida es podria afirmar que té tothom la capacitat de esser sinestèsic reactivant el funcionament de les connexions adormides com passaria en el consum de LSD, de “ayahuasca” o de mescalina o en situacions de crisis epilèptica ⁶⁾CALLEJAS, A. i LUPIÁÑEZ, J. Op. Cit. pp. 208-12. “En la sinestèsia, un procés cerebral, que normalment no és conscient, en alguns atansa un nivell conscient mentre que en altres, la majoria, la mateixa experiència roman en un nivell no conscient. Així que l’única diferència entre un sinèsteta i una persona que no ho és, és que el primer és conscient de les seues experiències sinestèsiques” CYTOWIC, R. E. The Man Who Tasted Shapes (El hombre que saboreaba formas) Warner Books. Washington, 1995.

Imatge portada: Esquema representatiu de la localització de les àrees cerebrals implicades en la percepció visual dels distints elements bàsics de la imatge i de les vies del què i del cóm. Imatge presa de CALLEJAS, A. i LUPIÁÑEZ, J.,  El color de las palabras, el sabor de la música, el lugar del tiempo. Madrid, Alianza Editorial, 2012.