Sinestèsia i Arquitectura: Yago Conde i Bea Goller

Seguint el camí de Le Corbusier i Xenakis els arquitectes Yago Conde i Bea Goller es varen plantejar la possibilitat d’emprar el so com a un material més dins del projecte arquitectònic en el disseny d’una Font Monumental per a la Vila Olímpica de Barcelona en 1988 ¹⁾CONDE, Yago i GOLLER, B. “Font mágica. Projecte per a la font monumental de la vila olímpica.” en Temes de Disseny 1990/4 pp. 69-75. [En línia] http://www.raco.cat/index.php/Temes/article/viewFile/29107/39980 [Consulta 08-08-2017]; Fontana projecte Font mágica Villa Olímpica de Barcelona 1988 en http://www.congoritme.net/profontanamix.htm#. En aquest projecte d’aproximació entre arquitectura i so varen emprar la partitura gràfica de l’obra Fontana Mix (1958) de John Cage ²⁾CAGE, John. Fontana Mix. 1958. [En línia] https://www.youtube.com/watch?v=a15xkowPEPg [Consulta 08-08-2017]; SAUERWALD, Martina. “John Cage. Fontana Mix” en Medien Kunst Net. [En línia] http://www.medienkunstnetz.de/works/fontana-mix/ [consulta 08-08-2017] per a interrelacionar-la amb el context urbà a dissenyar generant una analogia gràfica entre aquesta i les preexistències arquitectòniques amb les quals s’havia de desenvolupar el projecte. Així, com diu Bea Goller, varen generar “… tota una sèrie de noves connexions entre dos mons aparentment separats, el món arquitectònic i el mon sonor, mitjançant un document gràfic, que descrivia com era l’esdeveniment que allí es podia desenvolupar, una font arquitectònica sonora” ³⁾GOLLER, Beatrice. Espacios Sónicos. Intersecciones entre Arquitectura y sonido. Tesis Doctoral. Universidad Politècnica de Madrid. Escola Superior d’Arquitectura. 2014. [En línia] http://beagoller.net/phd/Espacios_Sonicos___BeaGoller__TesisETSAM.UPM_D2014.pdf [ Consulta 08-08-2017], p. 6.

Posteriorment, tant Conde con Goller, han continuat investigant sobre la possibilitat de “construir amb sons”. Conde ha desenvolupat la seua Tesis “Arquitectura de la Indeterminación” on planteja la destrucció dels límits físics del projecte arquitectònic al considerar que aquesta art treballa amb meta-discursos no vinculats a materials físics sinó a repertoris de significació generant així una aproximació entre l’arquitectura i la música de John Cage i apostant pel concepte d’interdisciplinarietat perceptiva ⁴⁾THIERMANN. Arquitectura de la Indeterminación. [En línia] https://proyectohibridouc.wikispaces.com/file/view/abstract+4+THIERMANN.pdf [consulta 08-08-2017]: CONDE FONT, Yago. Arquitectura de la indeterminación. Ed. Actar, 2000..

Bea Goller en la seua Tesis “Espacios Sónicos. Interacciones entre Arquitectura y sonido” estudia i experimenta amb mètodes de translació de paràmetres sonors a models tridimensionals susceptibles de convertir-se en projectes arquitectònics on el so siga el conformador conceptual i indirecte de l’espai generat. Així analitza mètodes cimàtics, on es converteixen les vibracions de les ones sonores en formes (sonomorfismes), seguint el camí encetat, a finals del s. XVIII, pel físic alemany Ernst F. Chladni i continuat després pel científic suís Dr. Hans Jenny. També nous mètodes permesos per l’avanç tecnològic com els software Rhino (3dCAD), Grasshopper (plugin de parametrització de Rhino), Cordes, Python (de txt a nombres), Processing (de nombres a imatge), Pure-Data (de nombres a so), Sound Plot (de so a model 3D) i Data Translations (translació de dades des d’un text, a una visualització, a un so i a un model 3D) ⁵⁾GOLLER, Beatrice. Op. Cit. pp. 32 i 103-124.

Imatge portada. Partitura gràfica de l’obra Fontana Mix (1958) de John Cage en la qual es varen basar Yago Conde i Bea Goller per al seu projecte de la Font Monumental per a la Vila Olímpica de Barcelona (1988) Imatge presa de SAUERWALD, Martina “John Cage. Fontana Mix” en Medien Kunst Net. [En línia] http://www.medienkunstnetz.de/works/fontana-mix/ [consulta 08-08-2017]