Etimològicament la paraula sinestèsia prové del grec i està conformada per συν (unió) i αισθησις (sensació) i vendria a significar la unió o barreja de distints sentits ((Veure els vídeos de “Redes” Los sentidos sin sentido (sinestesia), Flipar en colores 1/2 i Flipar en colores 2/2 [En línia] https://www.youtube.com/watch?v=NBV76aBteNk, https://www.youtube.com/watch?v=-iBAs2lN12Q i https://www.youtube.com/watch?v=NuO-c44xqa0 [Consulta 01-08-2017])). Així, els sinestèsics, sorprenentment, poden veure les paraules o sentir els sons amb colors, poden oldre les formes, percebre els sabors amb valors de forma o textura o trobar-li sabor a les paraules o als sons ((CALLEJAS, A. i LUPIÁÑEZ, J. Sinestesia. El color de las palabras, el sabor de la música, el lugar del tiempo. Madrid, Alianza Editorial, 2012, p. 63.)).
Quan un sinestèsic percep un estímul sensorial amb una base física tangible – un objecte, una lletra, un so, un sabor, etc.- a la seua percepció com a tal se li suma una experiència subjectiva d’una altra percepció vinculada a un altre sentit, que és experimentada d’una forma tan real com la primera, però que no té el seu corresponent referent extern. A l’estímul se l’anomena estímul evocador o inductor i a la sensació addicional que s’experimenta afegida se l’anomena concurrent ((Ibid pp. 67-70)) o sensació fantasma ((PÉREZ DUEÑAS, Carolina i GÓMEZ MILÁN, E. Cualificando los cualias. [En línia] https://www.ugr.es/~setchift/docs/conciencia_capitulo_17.pdf [Consulta 23-07-2017] pp. 6-7 Capítol 17)). Es tracta d’una percepció absolutament natural i que, a més a més, no representa cap patologia ((Així ho afirma Pío Tudela Garmendia en el Pròleg del llibre CALLEJAS, A. i LUPIÁÑEZ, J. Op. Cit. p. 16)).
Si algun lector té el dubte de saber si és o no sinestèsic pot resoldre’l desenvolupant la bateria de sinestèsia del Dr. David Eagleman en http://www.synesthete.org/((EAGLEMAN, D. The Synesthesia Battery. [En línia] http://www.synesthete.org/ [Consulta 20-07-2017]))
